ULTRA TRAIL TRENCACIMS DE PAÜLS 2013. 50 KMS, 4000 D+.


UNA BONA MANERA DE TANCAR LA TEMPORADA.

Dins de les curses extres que no entraven en el pla a principi de temporada, la Trencacims, se’ns dubte s’emporta la millor de les felicitacions. No tan sols pel seu recorregut duríssim i tècnic, sinó també per l’excepcional acollida de tot un poble de 600 habitants que va treballar de ple per oferir-nos als més de 300 participants, entre corredors i caminants, un ambient sa i ple d’esportivitat.

Coneixedor del terreny gràcies a la participació en anteriors temporades a l’antiga Cursa de Paüls, i més recentment amb l’Ultra Trail de les Fonts, afrontava amb gran confiança el repte.

A les 7 del matí es donava la sortida als més de 130 corredors inscrits a la cursa de llarga distància, acompanyats per un gran nombre de paülencs, que fent-nos passadís, ens il·luminaven amb torxes els primers metres pels carrers de la població.  Fet que ja fa destacar la implicació de tothom i a l’hora que convingui.
fotos gentilesa de Ramon Ferrer http://monrasin.blogspot.com
Des del principi i com sempre, després dels primers metres amb els riures i comentaris entre corredors, es va començar a formar un grup capdavanter imposant un fort ritme. Jo ben just podia anar respirant i pensant: “nois, que no sabeu que això té 50 kms o què?”

Segueixo com puc junt amb el Toni Calderón, i aquí ningú afluixa. La primera pujada ja ens acosta a la font del Montsagre i la mola Grossa, lloc emblemàtic de pas obligat, per seguir cap al pas de la Finella on cal passar per enmig de dues roques que deixen el pas just per a una persona.  Allí ens diuen que el Miguel Caballero ja porta 2 minuts d’avantatge als seus perseguidors. Aquest noi “juga” en una altra categoria, res a fer.

Baixada fins al barranc d’Engrilló, per seguir fent petits tobogans de pujada fins arribar al tossal d’Engrilló, on es troba una espècie de planta protegida que ens fa fer un flanqueig per evitar el seu possible deteriorament. Per aquí apareix el bon amic Marc, per a mi, el pare de la Vandekames. I observo com es mou entre les pedres com una autèntica cabra dels Ports!

fotos gentilesa de Ramon Ferrer http://monrasin.blogspot.com
Segon punt culminant de la jornada, la punta de l’Aigua. Una altra de les pujades bones que m’agraden. Fort pendent per unes lloses de roca que fan més per una grimpada a 4 grapes que per córrer. Notava que el cos em responia i provo de marxar del grup per veure fins on dura la pila.

Després d’un bon descens prou tècnic per enviar-me per terra després d’una bona volada, un altre pas obligat de la zona, l’ermita de Sant Roc, on ens trobàvem l’avituallament més important, i on calia recuperar forces, ja que encara érem al km 21.

Vaig decidir no entrentindre’m gaire per no perdre el ritme, tot i que el bon ambient per part de seguidors i organització convidava a quedar-se més estona. Tenia bones sensacions i s’havien d’aprofitar.  Començava a fer calor i potser també m’aniria bé.

Per variar, tornem a la pujada, aquest cop una altra de llarga, fins arribar al coll de l’aigua del Tord. En aquest tram vaig veure la inconfusible samarreta taronja de l’Esteban Monje, amb el qual vaig compartir una bona estona tot explicant-nos batalletes fetes i per fer, i es que una cursa així dóna per tot. L’Esteban no tenia el seu millor dia, i em diu que tiri, no m’ho podia creure, per a mi també és un dels “grans”.
fotos gentilesa de Ramon Ferrer http://monrasin.blogspot.com

Vaig tirar endavant, i aviat vaig tornar a trobar 2 companys de viatge, però aquest cop ja portava la marxa posada i vaig seguir sol cap a la baixada del barranc de la Vall,  i en arribar a l’aigua de la Manela, més pujada fins a la font de la Canaleta.

L’arribada cada cop era més a prop però encara quedava una última pujada “maca”, aquest cop per aconseguir el passador de la Punta de l’Aigua, per retornar directament altre cop al Montsagre i 5 kms de baixada interminable fins a Paüls, l’arribada tant desitjada.

Gran ambient festiu a la meta amb un impressionant muntatge per part de l’organització ATE Coll de l’Alba.

I com sempre, a les Terres de l’Ebre, no van deixar cap corredor insatisfet, doncs l’abundància de menjar i begudes recuperadores per restablir les energies va marcar la tarda mentre anàvem veient les arribades de tots els corredors fins que van aparèixer els membres “escombra” de la organització tancant el que havia estat un gran dia per al trail de llarga distància a les Terres de l’Ebre i a Catalunya.

I si encara no teníem prou festa,  tots els col·laboradors van reunir-se per fer una última entrada a meta, acompanyats al ritme de la batucada.

Un gran final!!!

Agraïr el suport de Ph-QUIROGEL, HOKO-ESPORT, RENDIMENT-RACE, DIEDRE, MONFISIOCENTRE, SPORTVICIOUS, XIXO-POWER i AJUNTAMENT DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada