A causa de l’èxit que estan tenint
les curses d’ultra distància en l’actualitat, la Federació d’Entitats
Excursionistes de Catalunya proposava per aquesta temporada un circuit de
curses exclusiu per als amants de la llarga distància.
En aquesta ocasió, i essent la
última prova puntuable del circuit, els amics de Naturetime Events ens oferien una competició a partir del gran
recorregut que transcorre per les muntanyes de Prades i l’Alt Camp que uneix
els refugis de la zona.
Tractant-se d’un espai natural que
estimo profundament, amb el qual compareteixo molt de temps a diari, gaudint
dels seus camins, les fonts, els senders, fins i tot de la fauna, que de tant
en tant es creua en el meu camí, fent-me sentir com un més.
Doncs no podia deixar passar la
ocasió de poder córrer a la meva terra, dins un imponent recorregut a partir de
la renovada Ruta dels Refugis (Serra del Montsant i Muntanyes de Prades), del
qual soc bon coneixedor.
La distància poc despreciable de
90 kms em feia respecte, però encara m’en feien més els gairebé 5000 metres de
desnivell positiu acumulat.
L’estratègia, la de quasevol altre
“ultreru”: “fes la teva cursa, marca’t el teu propi ritme, gestiona bé
l’aliment i l’aigua…les coses en el seu moment es posaran al seu lloc”.
I així vàrem sortir a les 9 del matí
del dissabte 15 de setembre des de la plaça de Prades, acompanyats d’una
fresqueta pròpia d’una població a 1000 metres d’alçada. Més endavant la situació
canviaria radicalment.
Des de l’inici, un intractable
Adolf Aguiló, d’Alcanar, va imoposar la seva llei marxant en solitari,
seguint-lo amb prou feines per un reduït grup amb Oliva, Balanyà, i jo mateix
entre d’altres.
Oliva va fer el seu intent
d’aproximar-se a Aguiló i ja no el vam veure més, mantenint aquesta segona
posició fins al final.
Els restant vam fer junts el pas
pel coll del Vidrier, Albarca, Cornudella i l’ascens a Siurana (Km.25).
A partir d’allí, tot baixant pel
grau de la Trona, el qual aproxima als escaladors a les seves preuades parets,
vaig apostar per baixar segur però àgil, el qual em va permetre distanciar-me
del grup.
I llavors van començar els mil
pensaments pel meu cap: “en solitari massa aviat?”, “que fan que no venen?”,
“has de menjar i beure inmediatament!”. Havia de posar ordre, concentrar-me.
Després de passar pel Gorg i
l’antiga base militar de Castillejos, tocava baixar bruscament fins a Vilaplana
pel grau de Garrigots, on vaig divisar massa aprop al grup que feina una estona
havia abandonat.
Vilaplana (Km.43), era uns dels
controls amb avituallament complert, així que confiava en poder recuperar per
afrontar la segona part, la més dura en quan a desnivell. El sol ja feia unes
hores que ens alegrava el dia i obligava a veure més aigua de la prevista.
Tres gots de coca-cola després,
enfilava camí de les Campanilles amunt, on m’agrupava altre cop amb el Marc
Balanyà, que no havia perdut ni un segon al control. Amb l’ajuda dels bastons
vaig anar progressant fins al cim de la Mussara, on la gent d’Evasion Running de Reus aportaven la
seva energia en tots els sentits.
Planeig fins a l’Albiol i baixada
ràpida cap a Mas de Forès, prop d’Alcover (Km.62).
Davant meu, un mur en el perfil
final, pujada a Montral, pas per la Foradada, Motllats i baixada a Capafonts
(km.78), on em vaig desorientar una mica perdent per moments les
senyalitzacions del recorregut.
(Corrent al costat del relleu generacional)
Sols faltaven 12 kms de res! Però
quins 12. Pujada a l’ermita de
l’Abellera, coll del Serafí, coves d’en Pere i per fi: Tossal de la Baltassana
(km.86)
Eren gairebé les 9 del vespre, i
al bosc, ja és molt fosc. Frontal al cap i a acabar d’arrodonir el dia, amb
precaució, amb alegria continguda que començava a vessar just quan vaig veure
les primeres llums de Prades.
“Ara sí, ja soc Finisher, i a més
al podi!” -Vaig gairebé cridar. I enmig de la foscor, després d’11 hores i 48
minuts, i 90 kms a les cames, entrava altre cop a la plaça de Prades,
l’arribada.
Altres corredors passarien més
hores durant la nit per aconseguir també el seu somni i lamentablement d’altres
ho van deixar en un intent.
Satisfet pel rendiment i acompanyat
per la família que havia fet el seguiment durant el dia i compartit part dels
nervis, al meu cansat cervell, un pensament:
Com he xalat avui!
El Podi:
1-Adolf Aguiló 11h15min
2-Juan José Oliva 11h42min
3-Jordi Pàmies 11h48min
Destacar la 4ª posició del gran
amic Marc, que va entrar a meta amb poc més de 12h i em va portar tot el dia de
corcoll!
Més informació a www.naturetime.es
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada